Google

Dotze detinguts per abastir productes falsificats als ‘top manta’

dimarts, 27 de setembre de 2016 11:53
Imatges: M.E.

Imatges: M.E.

Amb la detenció de dotze persones, els Mossos d’Esquadra donen per desmantellada una organització criminal que es dedicava a la importació de productes falsificats des de Turquia per abastir els ‘top manta‘. La investigació es va iniciar el passat mes de maig quan els agents del Grup de Multireincidents de Barcelona van començar a indagar en l’activitat d’un grup que operava a la capital catalana. Aquesta organització es dedicava a la falsificació, comercialització, importació, exportació, distribució i compra-venda al detall a l’engròs de productes falsificats de conegudes marques comercials. Es calcula que subministraven mercaderia a una part important dels manters de Barcelona.

Els investigadors van poder identificar els subministradors més importants, un primer esglaó a Mataró i, finalment, van acreditar que des de Turquia s’enviava mercaderia a l’engròs en grans contenidors fins a Huelva per distribuir-les posteriorment a d’altres intermediaris que ho venien finalment als venedors ambulants del “top manta” a tot l’Estat espanyol. Els integrants del grup es dedicaven a importar la mercaderia ja falsificada, i també feien rèpliques del producte original de marques conegudes estampant amb tècniques avançades la seva marca o distintiu.

.

.

Durant un operatiu policial realitzat el passat 23 de setembre, els agents van detenir els principals membres de l’organització. També van registrar dos domicilis de Barcelona, on van intervenir una màquina de serigrafiar, 1.150 samarretes, 145 bosses de mà, rotllos de vinil, milers d’etiquetes de marca, 220 rellotges, 250 sabatilles esportives, jaquetes de marca i diners en efectiu. Al Maresme van registrar un domicili particular, un magatzem i una botiga d’alimentació. En les entrades i escorcolls de Mataró els agents van localitzar 200 samarretes de diferents equips de futbol, una màquina de cosir industrial per enganxar etiquetes als productes tèxtils i 900 euros en efectiu. Els registres a Huelva van ser a càrrec de la policia espanyola, i els agents van intervenir 5.000 peces de roba i calçat, entre d’altres productes falsificats.

Els dotze detinguts – deu senegalesos, un espanyol i un turc, van passar a disposició judicial el 25 de setembre en diferents partits judicials i van quedar en llibertat amb càrrecs, per la seva presumpta pertinença a organització criminal, delicte contra la propietat industrial i per la venda a l’engròs. Els investigadors calculen que l’organització abastia a gran quantitat de venedors ambulants del “top manta” a Barcelona. La policia dóna la investigació per tancada però no descarta que es produeixin noves detencions.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Pineda acull la col·lecció naif d’Eduard Punset

dilluns, 26 de setembre de 2016 10:47
Eduard Punset i Xavier Amor

Eduard Punset i l’alcalde pinedenc Xavier Amor

El popular divulgador científic Eduard Punset exposarà per primera vegada la seva col·lecció privada de pintura ingènua haitiana (art naïf) i ho farà a Pineda de Mar, municipi on resideix. La Fundació Tharrats d’Art Gràfic de l’Ajuntament de Pineda de Mar exposarà 22 obres d’alguns dels millors pintors haitians del segle XX. L’art naïf, que en francès vol dir ingenu, és un corrent artístic que es caracteritza per la ingenuïtat i l’espontaneïtat. Els colors vius i les formes oníriques d’aquestes obres difícilment es poden trobar en cap altre museu.

Per a Eduard Punset, advocat i economista, l’ingrés al Fons Monetari Internacional l’any 1969 va suposar el canvi més important de la seva vida professional i personal en ser destinat, durant uns anys, a Port-au-Prince, la capital d’Haití. En aquesta etapa, Punset va adquirir la col·lecció de pintura haitiana que es podrà visitar a Pineda de Mar. «Haití és, o era, un país tremendament exòtic en què s’havia de saltar obstacles innombrables abans de caure’n profundament enamorat», afirma Eduard Punset. Un país on els contrastos i l’arrelament del vudú en el sistema de creences el van fascinar.

.

.

L’exposició inclou obres de Philomé Obin, un dels grans mestres de l’art haitià, que reuní al seu voltant alumnes i seguidors. Les seves pintures de temes històrics figuren a la col·lecció del MOMA (The Museum of Modern Art) de Nova York. També quadres de Wilson Bigaud (considerat un dels artistes més importants de l’art ingenu haitià), Sénèque Obin, Laurent Casimir, Gerard Paul, Jacques-Enguerran Gourgue, Prefete Duffaut, Pierre-Joseph Valcin, Bourmond Byron, Luckner Lazard, Charles Obas, Petion Savain, Sisson Blanchard, Josue Joseph, Philton Latortue, St. Pierre Toussaint, Adam Leontus, Arijac (Harry Jacques) i Calixte Henry.

L’exposició Pintura ingènua haitiana -art naïf- de la col·lecció Eduard Punset es podrà visitar del 6 d’octubre al 8 de gener, amb entrada gratuïta, a la Fundació Tharrats d’Art Gràfic (Can Comas, plaça de Catalunya, 3) de Pineda de Mar. L’horari de visita serà dijous i divendres, de 18 a 20.30 h, dissabte, de 10 a 14 h i de 18 a 20 h, i diumenge, de 10 a 14 h (els dies 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener l’exposició romandrà tancada).

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Sant Sebastià corona l’ensopida pel·lícula xinesa ‘I am not Madame Bovary’

dilluns, 26 de setembre de 2016 10:31

El Festival de Sant Sebastià corona l’ensopida pel·lícula xinesa “I am not Madame Bovary”

Premi

Premi a ‘I am not Madame Bovary’

Fidel als despropòsits i a les decisions incomprensibles, el jurat de la Secció Oficial d’aquest 64 Festival de Cinema de Sant Sebastià ha posat el seu granet de sorra per contribuir a perpetuar aquesta estranya tradició que s’arrossega d’anys de distingir sempre aquelles pel·lícules que paradoxalment han desvetllat menys interès. I és que el gran jurat, presidit per l’internacional realitzador danès Bille August, ha guardonat amb una excessiva Concha d’Or la tan avorrida com elegant cinta xinesa “I am not Madame Bovary” de Xiaogang Feng, una cinta embolcallada d’un fals reclam artístic gràcies als diferents formats de projecció que utilitza, encara que sense criteri.

El triomf d’aquesta buit i tediós melodrama social sobre una dona que mou cel i muntanya per anular el seu divorci mentre la seva tossuda lluita és capaç de commoure als alts dignataris del país, convertint-se tot plegat en una espècie de conte o faula més que un film de denúncia del poder abassegador del gegant xinès, ha vingut referendat també per la Concha de Plata que se li ha atorgat a la seva rebel i dissortada protagonista femenina, la cèlebre actriu xinesa Fan Bingbing.

Premis Especials

'El invierno'

‘El invierno’

El jurat ha concedit també sengles Premis Especials ex-aequo al film “El invierno” del debutant realitzador argentí Emiliano Torres y el film “The Giant” del suec Johannes Nyholm. El film argentí-francès “El invierno”, que ha sortit reforçat de la competició gràcies també al Premi a la Millor Fotografia per Ramiro Civita, és un film auster fins el minimalisme, tan sec i aspre que no es permet fer concessions de cap mena. El film retrata la duresa del treball, la soledat feridora i l’alienació laboral del vell encarregat Evans d’una finca ramadera en la remota i desèrtica que queda aïllada durant l’inhòspit hivern. El seu esquerp i asocial protagonista veu com se li ensorra la seva vida quan és rellevat del seu lloc per un nou capatàs més jove que ell, Jara, qui al seu torn s’acabarà convertint en un reflex de l’altre.

'The giant'

‘The giant’

D’altra banda, la modesta cinta sueca-danesa “The Giant” resulta ser un efectiu i emotiu conte modern sobre un personatge autista i deforme, Rikard, que juga en un club de petanca. Aquesta faula sobre la soledat, la marginació i la dolorosa absència d’una presència maternal després que el noi fos abandonat, està sublimada per l’encant d’un ingredient fantàstic: la presència d’un gegant que no és altre cosa el doble d’ell mateix, però augmentat i potenciat al màxim.

Altres guardons

Eduard Fernández

Eduard Fernández

Entre els guardons importants cal esmentar la Concha de Plata al Millor Director pel cineasta sud-coreà Hong Sangsoo pel seu film “Yourself and Yours” en què segueix indagant i diseccionant el món i els jocs de l’aparellament juvenil des d’una aparent lleugeresa sota la qual s’amaga una profunda sensibilitat i intel·ligència.

Cal aplaudir també la tan merescuda com cantada Concha de Plata a la Millor interpretació masculina per l’actor català Eduard Fernández que dóna vida a l’agent secret espanyol, diplomàtic i estafador maquiavèl·lic Paesa en el thriller polític i històric dels anys de la guerra bruta del govern del PSOE “El hombre de las mil caras” d’Alberto Rodríguez.

El thriller com a gènere dominant en el festival donostiarra ha fet també que l’altre thriller espanyol, “Que Dios nos perdone” de Rodrigo Sorogoyen, sobre un psicòpata assassí de iaies en un Madrid cèntric durant la visita del Papa fa uns anys, s’emportés el Premi del Jurat al Millor Guió pel seu director i la guionista Isabel Peña.

Consolació

Lady Macbeth

Lady Macbeth

I una de les grans cintes del festival basc dotada d’aptituds i mèrits de premi, “Lady Macbeth” del britànic William Oldroyd, adaptació de l’obra teatral homònima de l’escriptor rus del XIX Nikolái Leskov, convertida més tard en una òpera pel compatriota compositor Xostakòvitch, ha marxat de Donostia sense cap reconeixement oficial. El gust i l’exquisidesa de la proposta, el tempo pausat i precís, la temperatura tràgica del relat, la cuidada concepció visual i plàstica, així com la terrible història d’una dona casada menystinguda pel marit que decideix regir el seu propi destí en l’encotillada societat masclista i patriarcal de l’època en un entorn rural britànic, han servit almenys perquè aquesta proposta es fes mereixedora del Premi de la Crítica Internacional.

Joan Millaret Valls

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Cremen dos camions a Vilassar de Mar i quatre a Badalona

dilluns, 26 de setembre de 2016 10:10
Foto: Bombers

Foto: Bombers

Un incendi ha cremat completament aquesta passada matinada dos camions estacionats a l’Avinguda Progrés de Vilassar de Mar. Aquesta mateixa nit, un altra incendi ha calcinat també quatre camions estacionats en un aparcament exterior de Badalona.

Segons han informat els Bombers de la Generalitat a l’ACN, l’incendi de Vilassar de Mar s’hauria produït sobre les 3 de la matinada i dues dotacions s’han traslladat al lloc per apagar el foc. L’incendi de Badalona, que s’ha produït unes tres hores abans, també ha afectat parcialment dos camions més que també es trobaven a l’aparcament situat al Passeig dels Garrofers número 8 de la ciutat. Els dos incendis no han causat cap ferit.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Premià de Mar apuntala l’edifici afectat per l’explosió

dijous, 22 de setembre de 2016 16:59
Foto: Aj.P.M.

Foto: Aj.P.M.

Aquest dijous han arribat els primers camions amb el material necessari per apuntalar l’edifici de la Gran Via 196-198 de Premià de Mar que, diumenge passat, va patir l’explosió que va causar una víctima mortal i 17 ferits.

Segons informen fonts municipals, l’objectiu d’aquestes actuacions és garantir l’estabilitat de l’edifici. Quan es pugui accedir al seu interior amb prou garanties, els cossos de seguretat podran continuar amb les investigacions per tal d’esbrinar les causes de la deflagració. També hi podran accedir els tècnics, els pèrits i els representants de les companyies asseguradores.

Paral·lelament, aquest migdia l’Ajuntament de Premià de Mar i l’empresa de subministrament d’aigua (Sorea) han signat un conveni segons el qual l’empresa es compromet a assumir el cost de la facturació de les pòlisses dels veïns que han hagut de ser desallotjats dels edificis de la Gran Via 196-198, Elisenda de Montcada 39 i Gran Via 192-194 (primeres portes), mentre no puguin tornar a ocupar els habitatges. Alhora, el Centre Cívic premiarenc continua oferint atenció social, psicològica i jurídica als veïns afectats per l’explosió.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Els gegants envaeixen el Festival de Sant Sebastià

dimecres, 21 de setembre de 2016 18:11
'Un monstruo viene a verme'

‘Un monstruo viene a verme’

Almenys tres títols s’han confabulat en tan sols dos dies per convertir el tema del monstres i, especialment, el gegantisme, en l’eix temàtic del certamen basc. Diferents aproximacions al fantàstic a través de la figura del monstre i, com dèiem, del gegant, semblen haver transformat el Festival de Sant Sebastià en una delegació atlàntica del mediterrani Festival Fantàstic de Sitges. Dos superproduccions espanyoles-estrangeres, “Colossal” de Nacho Vigalondo i “Un monstruo viene a verme” de J.A. Bayona, fora de competició, i una modesta cinta sueca-danesa, “The Giant” de Johannes Nyholm, s’han encarregat de reivindicar la fantasia no como un món apart sinó associada als mateixos comportaments humans en una fusió indestriable.

A l’abstèmia per la fantasia

'Colossal'

‘Colossal’

La idea plantejada a “Colossal” de Nacho Vigalando resulta original d’entrada, tot i que s’apunta a una convencional formulació de que la imaginació està imbricada en la mateixa realitat, que la fantasia es nodreix de la pròpia realitat. En el seu film canadenc, Vigalondo esbossa amb gràcia com les tentines d’una noia borratxa de matinada – interpretada per Anne Hathaway – tenen la seva correspondència amb l’aparició d’un monstre gegant alienígena que destrossa amb les seves passes Seul, una ciutat situada en les antípodes del terra que trepitja la noia.

.

.

El film és una caricatura del gènere catastrofista dels gegants invasors que assolen el món però també resulta molt pròxim a la comèdia romàntica o sentimental ja que aborda directament les relacions afectives que travessen el seu personatge femení, cas de la seva ex-parella, o el company retrobat a la seva ciutat natal on ha escapat del seu fracàs laboral i vital. No cal insistir en què la combinació del fantàstic amb l’atribolada i descentrada vida de la noia és un dels grans reclams del film.

Una broma simpàtica que al capdavall amaga un missatge moralista o reaccionari inusual en la filmografia marciana i extravagant de Vigalondo. Jo em pregunto si era necessari tan d’embolcall, tanta disfressa, tan emmascarament per tot plegat. Jo respondria que és legítim, pensem que la fantasia es fabulació, ficció. Però també contestaria que al final prevalgui un sermó a favor de l’abstèmia en contra dels excessos etílics i les nits de borratxera, com si es tractés d’una faula per a joves i nens grans, ho trobo excessiu venint d’un referent del cinema surrealista, gamberro i iconoclasta.

Els monstres interiors en un procés de dol

A “Un monstruo viene a verme” de J.A. Bayona, adaptació de la novel·la de Patrick Ness, un nen, Connor (Lewis MacDougall), fill de pares separats, és testimoni mut de la greu malaltia que pateix la seva mare – Interpretada per Felicity Jones – encarant aquest moment des de la impotència i la ràbia. El noi es veu assetjat per un malson terrible en què no pot salvar a la seva mare de caure per un precipici després de l’enfonsament d’un cementiri amb la seva església en un turó que té precisament al davant de casa. Però un nou malson succeeix a l’anterior a una hora concreta de la nit i es materialitzarà al seu davant.

.

.

Ara veurà l’aparició d’un monstre colossal – amb la veu de Liam Neeson en la seva versió original – que el ve a visitar cada dia al vespre plantejant-li un joc consistent en què el gegant, un arbre majestuós del turó esmentat encarnat en monstre, li explica tres històries fantàstiques amb diverses lliçons a canvi de que el noi li expliqui una quarta història, una última història que no serà altre que el procés d’incertesa i angoixa que està travessant el noi.

Les tres històries contades del gegant arbori apareixen com tres pel·lícules dins de la pròpia pel·lícula, tres films autònoms genuïnament adscrits al cinema d’animació digital creant una sensació de textura de dibuix en aquarel·la, tres fascinats i prodigioses històries que esdevindran un dels atractius més potents del film.

El film planteja el dolor intern d’un nen que pateix i sofreix en silenci sense la gravetat de tot plegat. En aquesta situació la aparició de l’àvia –interpretada per Sigouney Weaver, segon Premi Donostia del Festival basc- afegeix un factor discordant en la seva vida ja que ha d’anar a viure a casa d’ella mentre la mare roman hospitalitzada per sotmetre’s a un enèsim tractament. Això és un nou revés pel noi que detesta la seva àvia i la seva ordenada casa, erigint-se l’àvia d’alguna manera en la figura de la bruixa dels contes.

En aquest film tot és relatiu i ambivalent, tal com resen les tres històries narrades pel gegant, així l’àvia no és cap ésser menyspreable sinó una mare cuidadora i amatent que sempre està al costat de la mare del nen, ni el mateix monstre és un ésser terrorífic i destructor, però tampoc un ésser benigne i protector. I és que la funcionalitat del monstre convocat arriba de fet per potenciar la veu pròpia del nen, la consciència del nen, impulsa a verbalitzar l’infern interior que està sofrint.
Es cert que es proclama la fantasia com a extensió de la realitat però sobretot es reivindica la necessitat del complement fantàstic, de la ficció, de la faula i el conte, perquè la realitat sigui més suportable i comprensible. Aposta suggeridora i atractiva però absolutament desmesurada pel seu altisonant to transcendental. Bayona fa gala d’una tendència molesta a subratllar el costat melodramàtic, a buscar la llàgrima torrencial. Crec que no feia falta tant aparatós embolcall per vestir i donar sentit al terrible procés d’enfrontar-se a la mort, al dol, o les dificultats de l’assumpció de la malaltia i deteriorament d’un ésser tan estimat com pot ser la pròpia mare.

La fortalesa dels febles, la grandesa dels petits

'The Giant'

‘The Giant’

Cal felicitar a l’auster film “The Giant” del suec Johannes Nyholm que el seu ingredient fantàstic vagi lligat també indissolublement a la realitat i, en el seu cas, unit a la problemàtica del seu personatge principal, Rikard, un jove autista en greus deformacions en el cap – i que ens evoca un cas semblant o proper reflectit per David Lynch a “L’home elefant” -. I agrair que la trama construïda al voltant d’aquest personatge real, que practica la petanca en un club esportiu, no hagi de recorre al soroll, és a dir, a la fanfarroneria del pressupost desorbitat i al desplegament “colossal” d’efectes digitals. i, també, en el cas concret de Bayona, al seu discurs ampul·lós i grandiloqüent sobre el sentit de la vida i de la mort.

Tot i ser una anècdota, podria resultar reveladora. Així si en el film de Vigalondo el gegant apareix per devastar la ciutat a les 8,05 del matí, en el film de Bayona el gegant està convocat a les 12,07 del vespre per xerrar amb el nen, agermanant-se els dos films en processos idèntics. El recurs d’ambdós al manual dels tòpics del fantàstic està absent del més discret film suec, motiu més que suficient per agrair doncs als seus responsables que almenys en aquest sentit siguin més imaginatius que els cars superproductes de factoria hispànica.

Celebrem també l’aposta per un sentit de la mesura i l’equilibri en el film suec en la seva voluntat de subliminar la dura existència del seu heroi quotidià a través d’un tità, projecció gegantina convocada per ell mateix, com si d’un jove amb superpoders es tractés, donant fortalesa a la seva feblesa, engrandint la seva nimiesa.

.

.

Un altre encert d’aquest petit film suec – oblidat i rebutjant a l’instant pels que se senten més afalagats o concernits per les pel·lícules més ambicioses de Vigalondo i Bayona – ha estat basar-se en un “monstre” autèntic. Matisem la paraula “monstre” per donar-li el sentit del clàssic “Freaks” de Browning, éssers deformes reals, rebutjats de la societat, exclosos del món, simple atracció de circ. El personatge de Rikard no ha calgut crear-lo per ordinador sinó que ens l’ha regalat la mateixa via, no cal inventar-lo perquè ja existeix, i ens emociona que formi part d’un relat tan proper al format del conte o la faula tradicional.

Així que cal reconèixer-li a “The Giant” que al capdavall resulti més commovedor i profund, gràcies a la seva senzillesa, bons sentiments i humanitat, amb una història central com el desig de retrobar la mare que el va abandonar, que no pas la broma simpàtica i intranscendent del nou ric Vigalondo o el discurs ampul·lós i grandiloqüent sobre el sentit de la vida i de la mort de Bayona.

Joan Millaret Valls

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Un ferotge retrat de dona insubmisa

dimecres, 21 de setembre de 2016 18:04

El Festival de Sant Sebastià ens deixa un ferotge retrat de dona insubmisa

'Lady Macbeth'

‘Lady Macbeth’

Tot i el seu títol tan explícit, el film britànic “Lady Macbeth” de William Oldroyd es una versió tant lliure de la tragèdia clàssica de Shakespeare, “Macbeth”, com irreconeixible. I és que l’origen del film es troba en l’obra homònima de l’escriptor rus del XIX Nikolái Leskov, convertida més tard en una òpera pel compatriota compositor Xostakòvitch.

La Lady Macbeth del títol aquí és Khaterine (Florence Pugh), dona jove sotmesa i menystinguda sota l’arbitrarietat del seu marit, després d’un casament per conveniència i sense amor. Katherine, avorrida i fastiguejada, se sent atreta per un rude i viril home del servei de la finca i aquí arrenca la clàssica figura de l’adulteri. Katherine s’erigeix en el prototip de la dona infidel del dinou que, abans de ser repudiada i expulsada al marge de la societat, no es resigna al seu rol subsidiari i enceta un camí de reivindicació que passa per la violència. primer es desfà del sogre i després del marit.

.

.

Si la Lady Macbeth de Shakespeare és una cobdiciosa conspiradora que en l’entorn de la cort reial arrossega al seu dubitatiu i insegur marit per la pendent del crim fruit d’una ambició desmesurada per assolir el poder absolut del regne, aquesta Lady Macbeth, plebea però igualment pèrfida, és una figuració de la dona esclavitzada en un entorn domèstic i en una societat estratificada i patriarcal, que vol desfer-se dels impediments que impossibiliten l’amor i la passió que sent envers el seu amant.

Així que en aquesta “Lady Macbeth” ens trobem en un rerefons de component més romàntic i combinat amb la progressiva transformació d’una dona innocent i obedient que fa el salt a l’assumpció d’un paper dirigent en la seva vida encara que passi pel camí de l’assassinat, desfent-se del sogre i després del marit. El resultat de les accions d’aquestes dones guerreres sempre és el mateix, un camí sembrat de cadàvers.

Cineasta debutant, provinent del teatre, Oldroyed imprimeix un to auster, espartà, abstracte quasi, que treu un profit immens d’un minimalisme i una geografia d’espais buits en la casa pairal. Una realització on predomina una evident sensació d’estatisme i de rigidesa, gràcies a plans fixos i moments quiets, que li escau d’allò més bé a un film d’atmosfera tancada i claustrofòbica. Igual com en la seva ambientació rural, que apareix feréstega i salvatge, encomanant-se també de l’ambient opressiu i asfixiant dels interiors.

En aquest marc natural del camp britànic, com l’època reflectida del XIX, i igual que la seva visceral i trastornada història romàntica, tot ens condueix irremeiablement al clima melodramàtic, enterbolit i malaltís de “Cims borrascosos” d’Emily Bronte. El gust, el tempo, la temperatura, la plàstica i la història es confabulen per desembocar en una de les millors propostes de la secció oficial.

Joan Millaret Valls

Llegiu més a: Diari Maresme

 

El thriller governa al Festival de Sant Sebastià

dimecres, 21 de setembre de 2016 16:52
'The oath'

‘The oath’

Dos propostes de latituds oposades però envasades en format thriller semblen haver-se conjuntat perquè aquest gènere s’apoderi de la centralitat en el certamen donostiarra. A part del thriller polític i històric “El hombre de las mil caras” d’Alberto Rodríguez, comentat anteriorment, un nou thriller espanyol s’ha plantat amb força enmig de la secció Oficial a concurs, “Que Dios nos perdone”, mentre al seu costat un altre thriller de procedència nòrdica, “Eidurin/The oath”, pugnava pel mateix espai.

L’assassí de iaies està entre nosaltres

'que dios nos perdone'

‘Que Dios nos perdone’

La primera proposta espanyola és el thriller policíac “Que Dios nos perdone” de Rodrigo Sorogoyen, ambientat a Madrid a l’estiu de 2001 en el marc d’una visita papal i tota l’agitació que va acompanyar el 15-M. Cal aclarir que quests fets històrics no prenen cap rellevància en el decurs de la història i, al capdavall, tan sols resten com a decorat de fons, plenament deslligats de la brutal successió de crims que hauran de resoldre un parell de policies de la brigada d’homicides.

Aquest thriller es conforma a partir de la modalitat narrativa de la parella de policies antagònics i que treballen en equip. Recordem que es tracta d’un patró de procedència nord-americana, trasplantat ara al medi hispà. D’una banda, l’inspector Alfaro (Roberto Álamo) representa l’estereotip de policia agressiu i impulsiu, fornit i musculat, el típic paio dur, però amb l’afegit patri d’uns atributs associats al mascle ibèric, com el to xulesc, baladrer i masclista, encara que també amaga una ànima sensible. I en l’altre costat del tàndem trobem, per contrast, l’inspector Velarde (Antonio de la Torre), un individu poruc, introspectiu, callat, poca cosa, i que a sobre quequeja.
Un cop presentada aquesta atípica parella de policies, la trama s’endinsa en la investigació d’una sèrie de crims de dones grans, constatant després que han estat violades. La recerca i cacera d’un esmunyedís assassí de iaies ens trasllada al públic català, inevitablement, a l’esplèndida sèrie de TV3 “Nit i Dia” dirigida per Manuel Huerga, amb una temàtica estranyament anàloga i compartint moltes semblances.

.

.

El film de Sorogoyen sobresurt per la seva manca d’artificiositat gràcies a les ambientacions naturalistes dels pisos d’un Madrid cèntric, localització que donen una textura i un to brut, aspre i matèric. El film fa gala d’una certa rauxa en la direcció, tot i demostrar un certa desmanegament formal que, paradoxalment l’afavoreix. En la seva contra caldria remarcar els usos de tòpics i que, en ocasions, es perd la concentració amb fugues i alguns buits. Però preval la fermesa i la duresa del conjunt.

Els riscos de la sobreprotecció

Provinent del nord gelat, el cineasta, escriptor i actor islandès Baltasar Kormakur – “The sea” (2002) o “Everest” (2015) – presentava el seu darrer film “Eidurin/The oath” en la competició donostiarra també sota el paraigües del format thriller. Un mode de thriller però en una vessant diferent de l’espanyol, menys policíac i més propens al cinema d’acció. El film arrenca com un melodrama familiar en què el conflicte dramàtic esclata ben aviat entre un reputat cardiocirurgià, Finnur (interpretat pel mateix director Kormakur), que vol alliberar i desenganxar a la seva filla adolescent drogoaddicte, Anna, enamorada i sotmesa a la perniciosa influència d’un traficant de drogues que conviu amb ella.

'The oath'

‘The oath’

Aquest nus dramàtic deriva ben aviat vers un format de thriller violent a mesura que l’atmosfera es va carregant i escalfant quan el pare es desencadena en una espiral de violència venjativa envers el xicot de la noia. Aleshores el film s’acaba convertint en el retrat d’un personatge mogut pel càstig cec i cruel, amb un seguit de rampells i ràtzies salvatges que el duran irremeiablement al costat fosc de la vida, emparant-se en una perfecta coartada, l’aparença del seu ofici, el seu treball de metge a l’hospital de la capital.

El film pren progressivament un caire més visceral, físic, malaltís, podrit, emparentat d’altra banda amb els thrillers nord-americans d’herois justiciers que es veuen forçats per les circumstàncies a aplicar el codi de l’ull per l’ull i, sobretot, ens evoca la recent figura del pare cabrejat que es disposa a protegir la filla de les males companyies a l’estil recent de Mel Gibson a “Blood Father”.

Però el cineasta islandès fracassa quan vol capficar-se en el terreny moral per discutir i reflexionar sobre les discutibles actituds d’un pare que es capaç de traspassar el llindar d’allò permès per no perdre la seva filla, afrontant l’ambigüitat del seu comportament, allò correcte o incorrecte. També descarrila en el que resulta més descoratjador, és que tenint com té al seu abast les potencialitats dramàtiques i atmosfèriques d’un espai privilegiat, un paisatge hivernal tot nevat, ho acabi desaprofitant per enfangar-se en un terreny relliscós i empantanegat com l’ètica o la culpa d’on es fa difícil sortir-se’n.

Joan Millaret Valls

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Arrenca la nova etapa de la Font del Cargol

dimecres, 21 de setembre de 2016 15:22
Portada del llibre

Portada del llibre

Amb la publicació del llibre d’Albert Calls ‘Poesia, llengua i llibertat. El grup de la Font del Cargol, els Quaderns de la Font del Cargol, els llibres que van donar a conèixer els escriptors maresmencs dels anys vuitanta han tornat a les llibreries.

‘Poesia, llengua i llibertat’ és una antologia i assaig dels vint-i-cinc títols i autors de la primera etapa de l’editorial, entre 1978 i 1984. L’estudi i tria els ha realitzat l’escriptor de Cabrera de Mar Albert Calls. La portada està il·lustrada amb una obra de Joan-Pere Viladecans que el pintor va cedir l’any 1978 per fer el cartell de les Jornades Poètiques del Maresme.

El segon títol de la col·lecció serà el poemari ‘El torn’, de Clara Mir, guardonada amb el Premi Marià Manent 2015. Amb aquest volum, els Quaderns recuperen l’edició del premi que es concedeix a Premià de Dalt des de fa quaranta anys.

‘La música i nosaltres’, un text entre la crònica i l’assaig de Vicenç Pagès i Jordà, serà el tercer títol. I el quart serà ‘Lifting’, els contes complerts de l’escriptor i guionista premianenc Pep Bras. Els Quaderns editaran majoritàriament autors del Maresme.

La clau del projecte són els subscriptors. La fórmula és simple, i es fonamenta en un exercici de confiança mútua: el lector es compromet a comprar cada llibre i l’editor a posar en circulació aquelles obres que el lector encara no sap que vol llegir. És el mateix model que ja va funcionar a la primera etapa. El subscriptor no ha de pagar cap quota fixa, l’editor cobrarà cada llibre un cop el lector l’hagi rebut al seu domicili.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Premià de Mar busca pisos de lloguer per als afectats per l’explosió

dimecres, 21 de setembre de 2016 11:57
Premià de Mar | Imatge: Maps

Premià de Mar | Imatge: Maps

L’Ajuntament de Premià de Mar ha fet una crida a la població per poder atendre les necessitats d’allotjament de les persones afectades per l’explosió que es va produir diumenge passat en un bloc de pisos de la Gran Via. En aquest sentit, el consistori premiarenc sol·licita a les persones que disposin d’algun pis, si el poden oferir durant uns mesos (no superior a un any) en règim de lloguer.

Segons les darreres dades facilitades pel mateix ajuntament, el nombre de persones que a dia d’avui encara no poden tornar al seu habitatge són: 47 de l’edifici de Gran Via 196-198; 15 de Gran Via 192; i 20 d’Elisenda de Montcada 39. La nit de dilluns a dimarts, el consistori va facilitar allotjament a 14 persones i per a la següent nit ho han sol·licitat 16 persones. La resta han preferit allotjar-se casa de familiars o amics. A banda, entre dilluns i dimarts el consistori va facilitar dinar a 81 persones i sopar a 83. Per altra banda, el Centre Cívic continua oferint atenció social, psicològica i jurídica a les persones afectades per l’explosió. Més concretament, fins a mitja tarda d’ahir dimarts s’hi havien adreçat prop de 200 persones (de més de 80 famílies) i s’havia proporcionat atenció psicològica a un total de 45 persones. A partir d’aquest dimecres es començaran també sessions de teràpia grupal per als afectats i, també, de manera específica, per a les famílies afectades amb nens petits.

Encara es treballa en les tasques de seguretat de l’edifici sinistrat, abans que es puguin dur a terme les tasques de rehabilitació. En relació a les investigacions policials, encara no s’han pogut determinar les causes. El cas continua sota secret de sumari. En declaracions a Ràdio Premià de Mar, l’alcalde Miquel Buch, ha alertat que pel poble corre una “informació distorsionada”, i afegeix que “la rumorologia fa mal”. També ha explicat que “no es pot avançar massa en investigació in-situ perquè “ara mateix la prioritat és la seguretat“. Buch ha agraït públicament la resposta solidària dels veïns davant aquesta tragèdia. L’Ajuntament de Premià de Mar ha cancel·lat aquesta setmana els actes programats de la Setmana de la Mobilitat, i ha ajornat la sessió plenària prevista per aquest dimecres.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Pàgina 1 de 2

<< Inici < Anterior 1 2 Següent > Final >>
Bàner

El temps

Soporte OnLine

Assistencia Técnica

Centre de formació

Segueix-nos a ...
Catálogo de Ofertas
de SIL Informática

Alta en la lista de suscripción
Nombre:
email:

Baja en la lista de suscripción
email:   

Anuncis

SIL Informàtica Canet
Tot en informàtica de consum i de empresa.
Carrer Bofill i Matas, 3
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 08 96
mari@infomercat.com
Pere Arañó Planas Assessor, S.L.P.U.
Assessoria jurídica, fiscal, laboral i comptable. Administració de comunitats i serveis immobiliaris.
Ronda Sant Domènec, 18
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 27 21 - Fax: 93 794 05 98
IDMTC
Treballs de restauració de façanes i interiors d'habitatges, pintura decorativa i muntatges de produccions gràfiques per a publicitat, moda, etc.
Carrer Nou, 43
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 795 42 31 - Fax: 93 795 42 31 Tel. mobil: 607 471 371
Finques Sant Cebrià
La teva immobiliària del Maresme: Cases, pisos, xalets i locals comercials.
Av. Maresme, 11-13
08396 - Sant Cebrià de Vallalta - Barcelona
Tel: 93 763 14 73 - Fax: 93 763 06 00
J. Pedrero e hijos, s.l.
Transport i Venda d'Àrids. Moviment de Terres. Murs de Conteción i Rocalles. Containers.
Carrer Cuba, 1
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 16 05 - Fax: 93 794 16 05
Barcelona Taurina
La web taurina de Alberto Faricle
Desde mi optica
Visita nuestra web

Internet Speedtest

You are here:   Inici