Google

‘Doctor Portuondo’, de Carlo Padial

dimecres, 24 de maig de 2017 10:00

Portada del llibre

M’agradaria començar dient que tant de bo hi hagués més gent com Carlo Padial al món però em fa por dir-ho perquè no sé si això seria realment un benefici o un perill pels altres. Tots tenim ferides, tots tenim tares, però pocs són capaços de mostrar-les, de no camuflar-les, de parlar d’elles o, fins i tot, de mofar-se d’elles. Carlo Padial és capaç d’això i de molt més. Per això em fa por. Ens ho mostra en els seus vídeos d’Internet contínuament – dels quals em declaro fan – i ens ho mostra, també des d’ara, en aquest llibre confessional que és’ Doctor Portuondo’, publicat per Blackie Books.

És inevitable dir que mai saps què és el real i el que no quan és Padial el que parla i estic segur que la gran majoria de ressenyes del llibre parlaran d’això. Però també penso que no crec que sigui necessari intentar separar-ho, intentar estar segurs de quant hi ha de ficció en aquest llibre, intentar descobrir on ens està mentint l’autor. En definitiva, podem estar llegint una mentida i creure’ns-la i jo ara poder estar parlant d’aquesta mentida a través d’una altra mentida i els lectors d’aquesta ressenya estar creient-la. No és això la vida? En ‘Doctor Portuondo’, Padial ens explica la seva experiència amb la psicoanàlisi a les mans de l’excèntric psicoterapeuta cubà Juan Antonio Portuondo, un fanàtic de Freud i ex-boxador capaç d’atacar als seus pacients si la teràpia ho demana o ell creu que ho demana. A partir d’una infància traumàtica amb uns pares massa centrats en la cura de les festes de cap de setmana en el seu pis, Padial troba en la psicoanàlisi – i una mica també en Tupac –el salvavides al seu mal interior, a la seva misantropia, a la seva renegació social, al seu nen estancat.

En ‘Doctor Portuondo’ ens trobem a un Padial que parla de front, sense cap tipus de defensa, sabedor que és capaç de culpar-se a si mateix de moltes coses sense sentir cap tipus de bloqueig en escriure-ho. Fins i tot podem arribar a veure jocs narratius curiosos com el pas del temps passat al present en la veu narrativa després de la mort de Portuondo. Fa poc vaig llegir una frase promocional d’un llibre de Goytisolo que deia alguna cosa així com que t’anaves a riure molt llegint-ho però que anessis amb compte perquè segurament, després d’aquest riure, trobaries restes de sang en la comissura dels teus llavis. Doncs això mateix es podria dir d’aquest llibre, una obra que et fa riure utilitzant el característic humor de Padial – aquesta estranya cosa que ell fa i que alguns han volgut anomenar post-humor – alhora que sents que el riure prové d’alguna cosa bastant tràgica i que no és més que la seva pròpia vida. Interessant, divertida i maleïda.

Me’n recordo, després d’haver llegit aquest llibre, d’alguns altres que tracten la tristesa de la manera més oficial possible i em reconforta saber que encara hi ha gent que juga amb les formes, que converteix gèneres, temes, tòpics, que els metamorfoseja. Doctor Portuondo és la història (o histèria?) de Carlo Padial des de la seva necessitat de teràpia fins a la seva necessitat d’abandonar-la, tractat tot des de la seva pròpia perspectiva i barrejat amb tot el que ell ha volgut afegir o modificar de la realitat. Un llibre divertit fins que es demostri el contrari, l’avantsala de “alguna cosa molt grossa” que vindrà amb Padial en els propers anys, el passadís rebedor al que és aquest estrany home, el PowerPoint de presentació de la seva atrotinada i per això més que interessant ment. El Carlo Padial d’aquí és el mateix que el de Playground, que el de APM?, que el de qualsevol lloc o mitjà. I tant de bo segueixi així. Almenys per i per a mi. Llegiu-ho.

Víctor González | @libresdelectura

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Arenys de Munt acull la presentació de la Coordinadora d’Electes del Maresme

dimarts, 23 de maig de 2017 17:12

La presentació d’aquest dimarts

El Centre Moral d’Arenys de Munt ha acollit aquest dimarts, al matí, la presentació de la Coordinadora d’Electes del Maresme creada per ERC, la CUP i el PDECAT de la comarca. Aquest és el resultat de setmanes de converses entre les tres organitzacions. Arenys de Munt ha estat la població escollida per les esmentades forces polítiques en ser el municipi on, l’any 2009, es va realitzar la primera consulta sobiranista a Catalunya.

A la presentació hi han intervingut l’alcalde d’Arenys de Munt, Joan Rabasseda (ERC); la regidora d’Urbanisme, Sanitat i Medi Ambient d’Argentona Aina Gómez (CUP); i l’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales (PDECAT).

Foto de grup

L’alcalde d’Arenys de Munt ha explicat que el 2015 més de la meitat dels 452 regidors i regidores, dels quals gairebé el 50% estan inscrits a lAssemblea d’Electes de Catalunya (AECAT), van prendre possessió del càrrec anunciant que treballarien per exercir l’autodeterminació del poble català. Rabasseda ha subratllat que “és necessari que els electes del país amb ideologies diferents demostrem unitat per un mateix objectiu, és un missatge molt potent a la comunitat internacional”.

La regidora d’Argentona Aina Gómez ha estat l’encarregada de presentar els objectius i tasques de la Coordinadora d’Electes. Gómez ha explicat que, per exemple, la coordinadora donarà suport a tots els electes comarcals i nacionals represaliats per l’Estat espanyol per defensar la democràcia, la sobirania local i el dret a l’autodeterminació, i “ser un espai d’anàlisi de les actuacions que garanteixin la celebració efectiva del referèndum“.

Per la seva part, l’alcaldessa de Cabrils, Lina Morales (PDECAT), ha explicat com s’organitzarà la Coordinadora d’Electes del Maresme. La coordinadora tindrà dos òrgans: el Plenari, format per tots els electes que en vulguin formar part; i la Permanent: formada per onze persones que definiran i executaran les línies d’actuació. A la Permanent s’hi garantirà la pluralitat política i serà escollida pel Plenari. Precisament, el dissabte 3 de juny, al matí, es reunirà el Plenari de la Coordinadora d’Electes del Maresme per escollir a la Permanent.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

El 70è festival de Cannes s’interroga sobre les imatges

dimarts, 23 de maig de 2017 16:46

‘Hikari’

Després de tres films a competició en la Secció Oficial el dilluns 22, aquest dimarts el festival es pren un temps mort i tan sols ha projectat un film a concurs. Es tracta de la discreta cinta sobre la visió o la seva absència de la japonesa Naomi Kawase, “Hikari”, d’altra banda, una de les comptades dones que té una presència regular en el certamen francès. Tot i aquesta jornada de descans, el certamen francès dedica enguany diverses sessions especials en motiu del seu 70è aniversari.

Si ahir es va exhibir, per exemple, la última pel·lícula del francès André Téchiné, “Nos années folles” en una sessió d’homenatge, avui una d’aquestes sessions, fora de concurs, ha estat dedicada al desaparegut cineasta iranià Abbas Kiarostami, de qui s’ha pogut veure el seu experiment fílmic pòstum, “24 Frames”. I és que, en realitat, tant “Hikari” de Kawase com “24 Frames” de Kiarostami, comparteixen ambdós una mateixa inquietud, que els porta a preguntar-se sobre la concepció de les imatges i de com l’espectador les percep.

Com veiem les imatges

.

Després de “Una pastelería en Tokyo” (2015), seleccionada en la secció “Una certa mirada” de Cannes, Kawase participa ara amb “Hikari” en la Secció Oficial. “Hikari” es centra en la relació que s’estableix entre una audiodescriptora de pel·lícules per a cecs, Misako Okazi (Misaki Ayame), i un reputat fotògraf que està perdent la vista, Nakamori (Masatoshi Nagase). Però el seu pas per la competició ha comportat una certa decepció ja que la cineasta nipona es volca cada vegada més en un cinema més fàcil, més digerible, cada vegada més endolcit, propens tant a la sentimentalitat i que aquí explota les postes de sol d’abast transcendental.

Si bé és cert que, en força moments, Naomi Kawase es preocupa per la recepció de les imatges de part de l’espectador, en aquest cas, aquell que pateix ceguesa i que, per tant, depèn dels comentaris d’un altre. Toca punts en comú que tenen a veure amb la percepció que un té de les imatges, en aquest cas, a través de la descripció que proporciona una veu fora de la pantalla, com si Kawase abordés el camp de la crítica confrontada a les imatges d’una pel·lícula.

Naomi Kawase

El nus real del film és el drama d’un fotògraf que perd inexorablement la vista però que conserva encara la seva càmera cinematogràfica, el seu cor, com ell mateix ho defineix. Un artista que treballa amb la visió i les imatges, i que es veurà mutilat així d’aquesta do. Mentre la noia que comenta les imatges per cecs es veu en una cruïlla ja que ha de seleccionar un tipus de comentaris per il·lustrar les escenes visuals pels discapacitats visuals, convertint sella en els ulls del grup.

Kawasi s’allunya d’aquest registre més reflexiu sobre la naturalesa de les imatges audiovisuals per centrar-se progressivament en l’atracció que la noia sent envers el fotògraf. Una noia que busca la llum, explicitat en el seu títol original que en anglès ha estat traduït com “Radiance”, trasbalsada per l’absència del seu pare mort, i allunyat de la seva mare envellida i afectada progressivament de demència que viu en el camp. Unes

Quines imatges veiem

’24 Frames’

Més que una pel·lícula a l’ús, “24 Frames” es tracta d’una exploració de les imatges visuals, mitjançant una sèrie de 24 fotografies en moviment. Son 24 instantànies animades, des d’un inicial quadre de nevat de Brueghel, a una sèrie de fotogrames preses en pla fixe, en què predominen imatges quietes, congelades, corresponents majoritàriament a paisatges nevats o marines.

Un conjunt d’imatges sense presència humana en la seva gran majoria, amb una insistència absoluta en la presència d’animals, sobretot, corbs o vaques, que es passegen per unes natures mortes, imatges irreals en realitat ja que són tractades digitalment.

Fusió i confusió entre quadre, fotograma de cinema i fotografia, tres registres visuals agermanats. Imatges fixes d’una durada de quatre minuts cadascuna per especular sobre les imatges que veiem, intentant reflectir l’abans i el després de la imatge justa i precisa que vol l’artista. Una especulació sobre la naturalesa de les imatges que ha agafat desprevinguts a la premsa provocant la deserció d’un bon nombre d’espectadors.

Joan Millaret Valls

Llegiu més a: Diari Maresme

 

El ClauTIC 2017 s’inspira en el FarWest

dimarts, 23 de maig de 2017 16:30

Imatges: clautic.com

El ClauTIC Camp, el Campus d’Estiu dedicat a la robòtica i programació de videojocs, arriba enguany a la seva sisena edició. Els campus tindran lloc a la Universitat La Salle de Barcelona, del 26 de juny al 28 de juliol; i a Pineda de Mar del 31 de juliol a l’11 d’agost, en horari de matí i tarda.

Els grups, tant de robòtica com de programació i disseny de videojocs, estan dividits en dues franges d’edat: de 8 a 12 anys i de 13 a 18 anys. La temàtica dels Campus ClauTIC 2017 és el FarWest. Així, enguany, els nens i nenes treballaran i customitzaran les activitats i pràctiques amb els elements característics del clàssic oest americà a través d’una sèrie de reptes adaptats a cada nivell de dificultat que proposen els monitors.

.

Segons explica Marc Gàlvez, fundador i director de ClauTICL, l’objectiu d’aquest Campus d’Estiu “és ensenyar programació, matemàtiques, física i enginyeria als nois i noies de 8 a 18 anys a través d’eines poc convencionals i molt potents per tal que arribin molt ben preparats a la universitat”.

La metodologia dels campus ClauTIC fomenta el treball en equip i defineix des del principi un rol per a cadascun dels membres: enginyer, ajudant d’enginyer, programador i comunicador. A més els monitors guien, ajuden i donen suport als alumnes, però mai imposen. Els resultats de les pràctiques queden reflectits en un blog i en diferents vídeos.

Per altra banda, ClauTIC , el primer d’aquest tipus a Catalunya i un dels primers a l’Estat, aposta per unes ràtios per grup molt baixes: un monitor per cada 8 alumnes i grups amb un màxim de 24 alumnes.

Les inscripcions per a les dues modalitats ja es poden realitzar a través del web de ClauTIC.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Més de 23.000 persones visiten la mostra-homenatge a Jordi Tardà

dimarts, 23 de maig de 2017 10:37

.

Des del 10 de febrer fins al 21 de maig, més de 23.000 persones han visitat l’exposició ‘Paraula de Stone’ a l’Ateneu de la Fundació Iluro. Durant els seus quatre mesos de durada, la mostra ha esdevingut una referència i una oportunitat única per apropar-se al món de la música moderna i al fenomen del Rock a través d’una selecció d’objectes únics.

Amb aquesta iniciativa, la Fundació Iluro ha volgut homenatjar Jordi Tardà, periodista, crític musical i important col·leccionista nascut a Mataró, ciutat on es va iniciar en el món de la música. En paraules de Pere Carles, president de la Fundació Iluro: “un periodista musical que no només ha fet coses bones per Mataró, ciutat on va néixer, sinó també per tot l’entorn. Gràcies a la Romy Masferrer i al seu equip ha estat possible”.

Jordi Tardà

La mostra ha fet una trajectòria per la història del rock des dels seus orígens – en els anys 50 – fins al dia d’avui, amb tots els objectes que l’homenatjat va anar recopilant al llarg de tota la seva vida vinculada al món del rock. A més l’art, la imatge, el dibuix, l’estètica, el disseny, etc… han complementat la visió que tenia Jordi Tardà sobre el món del rock.

Precisament, per donar a conèixer l’important patrimoni del periodista mataroní, la Fundació Iluro va signar fa un any un conveni amb Paraula de Stone, societat creada per ell i actualment gestionada per Romy Masferrer, la seva esposa i companya de tots els seus afers musicals. Comissariada per l’Antoni Carbó, periodista i company de Tardà durant molts anys, l’exposició ha comptat també amb el suport de l’equip d’antics col·laboradors del periodista musical.

Altres activitats

Per altra banda, per donar un caràcter pedagògic a la mostra i per afegir-ne valor, la Fundació ha dut a terme tallers i activitats creats en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i adreçats als alumnes de primària fins als de segon d’ESO. Els tallers han permès interactuar als més de 1.000 escolars amb el que l’exposició representa i, per tant, aprendre.

.

A més de donar a conèixer la història del rock, s’ha treballat la creació, el treball en equip i l’exposició en públic. De la mà dels educadors, els alumnes han pogut crear un instrument, indumentària per crear un grup de rock and roll, fer un Fanzine i, fins i tot, fer una maqueta d’un disc. A més. per fer la mostra accessible a tothom s’han organitzat visites comentades per a altres fundacions, associacions i entitats amb persones amb necessitats especials.

Per fomentar la música, s’ha creat el Racó de la Música de l’Ateneu, per on han passat diverses escoles de música de Mataró, com l’Escola de Música El Carreró i el Conservatori del Liceu, que han organitzat audicions dels seus alumnes de forma gratuïta.

.

Per al públic familiar i amants de la música rock, s’han organitzat visites comentades pel mateix comissari, Antoni Carbó, concerts musicals i conferències relacionades amb el món musical. També s’hi han fet activitats durant el Dia Mundial de la Dansa i s’ha dissenyat una col·lecció de marxandatge amb la frase cèlebre ‘Paraula de Stone’.

Per dinamitzar la mostra fent partícips als comerços de la ciutat, la Unió de Botiguers va organitzar un concurs d’aparadors amb el mateix títol.

Aquest darrer cap de setmana s’ha volgut celebrar la Nit dels Museus amb el joc de pistes “Els secrets d’en Jordi Tardà” amb un gran èxit de participació.

Per tancar la mostra amb una pinzellada d’innovació tecnològica es va instal·lar a l’Ateneu uns auriculars on es va poder escoltar la cançó ‘Wild Horses’ de Rolling Stones, versionada i enregistrada en so immersiu Sfëar, una tecnologia d’àudio 3D. Desenvolupada al centre tecnològic Eurecat, permet produir música immersiva per auriculars en format binaural i també en formats interactius.

A més, Catalunya Ràdio, el mitjà des d’on durant més de 30 anys es va emetre el programa ‘Tarda Tardà’, s’ha implicat de ple en el projecte, donant cobertura a l’exposició. També ha comptat amb el total suport dels mitjans locals: M1TV i Mataró Ràdio.

Per fer possible aquesta exposició, la Fundació Iluro ha comptat amb el suport d’empreses que, a través de diverses aportacions, han volgut deixar la seva empremta en aquest esdeveniment únic a la ciutat.

Imatges: Fundació Iluro i arxiu

Llegiu més a: Diari Maresme

 

El PSOE i l’Odissea, d’Homer

dimarts, 23 de maig de 2017 09:38

Llegiu més a: Diari Maresme

 

70è Festival de Cannes es divideix entre la fúria i la calma

dimarts, 23 de maig de 2017 09:28

‘Happy End’

La cinquena jornada ha comptat amb tres bones propostes a concurs que contribueixen a engreixar una bona mitjania qualitativa del certamen francès. Una de les primeres espases del certamen francès, Michel Haneke, intentarà conquerir la seva tercera Palma d’Or amb una altra esmolada i demolidora cinta, “Happy end”. I el grec Yorgos Lanthimos repeteix de nou a la Secció Oficial amb una incòmoda i aterridora cinta sobre el càstig a “The Killing of a Sacred Deer”. La fúria i l’horror de Haneke i de Lanthimos es combinen a Cannes amb la calma de la veu menuda del tercer en discòrdia, el sud-coreà Hong Sangsoo, que competeix a Cannes de nou amb una altre proposta tan senzilla com meravellosa, “The Day After”.

El corc

L’equip de ‘Happy End’

L’austríac Michael Haneke, omnipresent en la Secció Oficial des de l’any de “Funny games”(1997), intentarà conquerir la seva tercera Palma d’or amb “Happy end” després d’“Amor” (2012) i “La cinta blanca” (2009). Haneke participa enguany amb un furibund retrat d’una família burgesa del nord de França, diseccionant de nou con en altres ocasions els seu personatges i els seus actes, afectats tots per una mena de podridura i de cor que ho devora tot.

La família esdevé el lloc privilegiat, l’escenari ideal, per estudiar les relacions humanes dins d’un cos tancat. Ja hem vist en el festival com Baumbach s’acostava a l’entorn familiar a “The Mayerovitz Story” des de l’humor i la melangia, però sense fer-ne sang. En canvi, Haneke s’acarnissa, com de costum, sobre els membres de la seva família.

En una estructura fragmentada, com una pel·lícula en construcció, en què els trossos dispersos es van recomposant per conformar un mosaic asfixiant, una nova història irrespirable. El títol es pot interpretar en clau irònica, consubstancial a l’amargor que exhala sempre Haneke, o si cap, fins en tot en clau testamentària. Però al final copsem aquest ambivalent títol, una història desesperada, ja que en aquest trencadís humà de “Happy end” predominen els suïcides i els assassins compassius.

Entre l’ampli ventall de protagonistes destaca el paper d’una nena que ha patit la mort de la seva mare, previsòriament intoxicada en un suïcidi, exponent d’una infància desgraciada, i alhora retrat esgarrifós de la crueltat infantil. Aquesta nena, en un paper senzillament prodigiós, es veu complementada amb el vell patriarca.

Amb un elenc conformat per Isabelle Huppert – que col·labora amb Haneke per quarta vegada-, o el veterà en cara en actiu Jean-Louis Trintignant – que repeteix amb el cineasta austríac després d’”Amor”, Mathieu Kassovitz o el britànic Toby Jones.

A cor obert

‘The killing of a Sacred Deer’

El grec Yorgos Lanthimos repeteix de nou a la Secció Oficial amb una gran coproducció i protagonisme internacional en un títol ben esquiu, “The Killing of a Sacred Deer”, després de la desencisada faula futurista “Langosta” (2016). Lanthimos ha dirigit ara una cinta sobre el drama d’una família perfecta assetjada per la presència d’un noi tan enigmàtic com progressivament aterridor. Aquest noi, espècie d’ésser demoníac, provoca el caos en la modèlica família d’un cirurgià cardiovascular, Steven Murphy (Collin Farrell – que repeteix amb Lanthimos després de “La langosta”-), casada amb Anna (Nicole Kidman) i amb dos fills.

El noi, Martin (Barry Keoghan), és una presència misteriosa des d’un bell principi, presentat com a fill d’un pacient mort de Steven, per culpa d’una negligència mèdica. Steven sembla haver-se convertit en protector o tutor del noi, prestant-li atenció, com una mena d’expiació de la seva culpa. Però en realitat, el noi busca el càstig implacable, que la justícia cega caigui damunt la família, com una plaga bíblica.

L’equid de ‘The killing of a Sacred Deer’

Un film visualment espectacular, amb un tractament majestuós dels espais, que deixa una geografia de la buidor. Autèntics paisatges domèstics del terror com, per exemple, l’horror i la bogeria que neix a l’hotel Overlook de Kubrick a “El resplendor” (1980). Un treball exquisit amb les grans superfícies, sovint amb gran angular, que deixa els personatges perduts i atrapats en uns espais desmesurats, com sales i passadissos.

Un film carregat de simbolisme i convertit, de fet, en una potent metàfora, en què la venjança del noi actua com a punició extrema d’un sentiment de culpa que empaita a Steven. I és que dotat de poders paranormals, el noi deixa els fills paralítics amb un simple gest, arrossegant a Steven a un sacrifici final terrible per deslliurar-se de la maldat.

Malentesos

‘The Day After’

El sud-coreà Hong Sangsoo competeix de nou en la Secció Oficial després d“En otro país” (2012) amb “The Day After”, rodada en blanc i negre, encara que participa per partida doble a Cannes també fora de competició amb “Claire’s Camera”.

“The Day After” és una història mínima, reduïda pràcticament a quatre personatges, i a escassos escenaris, que dóna un grandíssim joc en una combinatòria perfecte de tants pocs elements. El nus dramàtic rau en la infidelitat del director d’una editorial, Bongwan ( Kwon Haehyo), i la confusió que es genera el confondre la seva esposa a una nova i guapa treballadora, Areum (Kim NMinhee), en el seu primer dia de feina, amb l’amant del seu marit.

Aquest home, figura patetitzada, és un pobre personatge atrapat en les seves mentides, i sobrepassat també pels esdeveniments, especialment pel que fa a la seva relació amb tres dones alhora, pràcticament en un mateix dia. Sangsoo, mestre de la simplicitat, juga amb el temps narratiu en la seva discontinuïtat, especialment al principi, per arrenglerar-se progressivament cap a un cert ordre lineal.

Un film estructurat com una rondó de trobades i desencontres, feta també a base de rondes d’alcohol al voltant d’una taula d’un bar, tret distingible del cineasta sudcoreà, així com els seus protagonistes masculins sempre xerraires i posats en ridícul. Una ronda perfectament traçada, feta amb tiralínies. I un film deliciosament esplèndid, profundament humà, lleuger i greu alhora, que eleva una anècdota quotidiana a la categoria moral i ètica.

Joan Millaret Valls

Llegiu més a: Diari Maresme

 

El Govern reprèn la construcció de nou habitatge protegit

dilluns, 22 de maig de 2017 17:41

Foto:

Després d’anys d’interrupció, el Govern de la Generalitat ha anunciat que reprendrà la construcció de noves promocions d’habitatge protegit. També ha informat que impulsarà la col·laboració entre departaments per incrementar la compra de pisos a entitats bancàries, que després destinarà a lloguer social. La darrera promoció nova d’habitatge protegit de lloguer es va iniciar el 2014.

Una de les quatre promocions que es duran a terme en solars propietat de l’Incasòl o bé cedits per ajuntaments construirà 36 habitatges a l’Avinguda Joan XIII del Masnou. A més, cal destacar que aquesta promoció al municipi maresmenc ja compta amb un projecte bàsic redactat.

La primera fase d’aquest programa de lloguer assequible, dotada amb 6,6 milions de pressupost, consistirà en la construcció d’un total de quatre promocions que sumaran un centenar de pisos de 2 o 3 habitacions. A més dels 36 habitatges que es construiran al Masnou, també se’n construiran 20 al barri del Carmel de Barcelona, 16 habitatges  al barri barcelonès del Polvorí i 26 més a Rubí (Vallès Occidental).

Segons avancen fonts del Govern, es preveu que l’adjudicació del corresponent concurs es produeixi al llarg d’aquest any i que les obres es duguin a terme durant el 2018. El lliurament de claus als inquilins, a càrrec de l’Agència Catalana de l’Habitatge, es produirà el 2019.

Per altra banda, les mateixes fonts han informat que l’Incasòl transferirà uns 13 milions d’euros perquè l’Agència de l’Habitatge de Catalunya pugui comprar pisos propietat d’entitats bancàries, procedents d’execucions hipotecàries, que serviran per incrementar el parc públic de lloguer social.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Santa Susanna inaugura la Biblioteca Vall d’Alfatà

dilluns, 22 de maig de 2017 10:06

Foto: @bibliotequescat

Santa Susanna ha inaugurat aquest cap de setmana la Biblioteca Vall d’Alfatà, un equipament que compta amb 955 m2 útils distribuïts en dos nivells. La nova biblioteca disposa d’una zona d’acollida, un espai polivalent amb ús independent, àrea de diaris i revistes, àrea infantil i general, espai de suport, terrassa i zona de treball intern. El nou equipament municipal s’integra en un edifici de nova construcció, on també hi estan ubicats el casal d’avis i el centre cívic municipal.

La biblioteca susannenca estarà oberta al públic 33 hores setmanals i ofereix un fons inicial de més de 10.600 documents, entre els quals hi ha 9.000 llibres, 1.600 documents audiovisuals i 81 subscripcions a diaris i revistes. L’equipament també ofereix el servei d’autoservei de préstec, basat en la tecnologia RFID, que permet major autonomia de l’usuari a l’hora d’agafar o retornar documents.

.

El cost total de construcció de la biblioteca és d’1,4 milions d’euros, dels quals la Generalitat n’ ha aportat prop de 600.000 euros; la Diputació de Barcelona uns 687.000 euros i l’Ajuntament de Santa Susanna, poc més de 122.000 euros. A més, la Diputació de Barcelona ha aportat, també uns 125.000 euros per a l’adquisició de fons documentals i audiovisuals i equipament informàtic.

La nova biblioteca rebrà el suport de la Diputació de Barcelona com a biblioteca de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona i, alhora, s’integrarà en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya (SLPC). Amb aquesta incorporació, el SLPC passarà a tenir un total de 408 equipaments bibliotecaris.

Inauguració oficial

El nou equipament va ser inaugurat oficialment dissabte passat, al matí, per Josep Vives, cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat;  Joan Campolier, alcalde de Sant Susanna, i Martí Pujol, vicepresident 3r de la Diputació de Barcelona.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Bastonades a la mare natura

dilluns, 22 de maig de 2017 09:16

.

Feia un dia esplèndid. El sol il·luminava gran part del entorn i el jardí de la torre de l’avi feia goig.

Com cada any, en Jordi anava a passar l’estiu a casa de l’avi Jaume, i en gaudia molt d’aquella oportunitat. Els seus pares havien de treballar, i això el permetia fer companyia al seu avi estimat i, també, gaudir del jardí de la torre.

Però aquell no era un matí qualsevol. Encara no havien tocat dos quarts de nou quan el petit Jordi va sortir per la porta del jardí amb moltes ganes de jugar i passar-s’ho bé. Saltant i corrent pels marges d’un jardí ben plantat, el petit feia carreres ràpides envoltat de flors acolorides, plantes aromàtiques i arbres fornits.

.

De sobte, un bastó al terre li va cridar l’atenció. “Tal vegada, una branca caiguda esdevé l’espasa d’un valent guerrer”, es va dir. Sense pensar-s’ho dues vegades, en Jordi la va recollir i, fent una mirada llunyana, es va posar a donar fortes bastonades a un magraner que tenia al davant.

Vinga i vinga! La seva batalla era un fet i estava decidit a guanyar la guerra. Va ser llavors, però, quan unes paraules de dolça tonada li van ressonar al seu darrere. Aquell va ser un instant, un misteriós  i llarg  silenci, que va recordar per sempre més. La veu de l’avi Jaume li va fer aturar la batussada guerrera.

– Jordi, mira el que estàs fent. Estàs apallissant un magraner que té vida. Encara que no gemega, no es pot defensar. Tot i que no ho sembla, els arbres senten… -.

L’avi mantenia el seu to serè de veu profunda i sàvia.

.

En Jordi no se’n sabia avenir. Llavors, l’avi Jaume es va ajupir per posar-se a la seva mateixa alçada i el va mirar amb un somriure dolç.

– És cert, nosaltres podem acabar fàcilment amb la vida d’un magraner. Però has de saber que un arbre té tant dret a viure com qualsevol altre ésser viu -.

El petit es va sentir una mica malament, com si hagués fet una malifeta, però aquest no era l’objectiu de l’avi.

– No, no t’amoïnis, Jordi. No t’estic renyant. Tu encara ets molt petit i segur que no ho sabies. Per això t’he de dir la importància que té que respectis tots els arbres, els defensis sempre i facis el mateix amb tot allò que viu a la terra”.

.

El petit va esbossar un somriure tímid i, sense dir paraula, es va fer una promesa a si mateix que ha complert tota la vida. Des de llavors, i durant tota la seva vida, el Jordi va respectar sempre totes les formes de la mare natura, l’única que ens agermana a tots els éssers vius.

Jordi Texidó Mata

Imatges: YouTube

Llegiu més a: Diari Maresme

 

Pàgina 1 de 3

<< Inici < Anterior 1 2 3 Següent > Final >>
Bàner

El temps

Soporte OnLine

Assistencia Técnica

Centre de formació

Segueix-nos a ...
Catálogo de Ofertas
de SIL Informática

Alta en la lista de suscripción
Nombre:
email:

Baja en la lista de suscripción
email:   

Anuncis

SIL Informàtica Canet
Tot en informàtica de consum i de empresa.
Carrer Bofill i Matas, 3
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 08 96
mari@infomercat.com
Pere Arañó Planas Assessor, S.L.P.U.
Assessoria jurídica, fiscal, laboral i comptable. Administració de comunitats i serveis immobiliaris.
Ronda Sant Domènec, 18
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 27 21 - Fax: 93 794 05 98
IDMTC
Treballs de restauració de façanes i interiors d'habitatges, pintura decorativa i muntatges de produccions gràfiques per a publicitat, moda, etc.
Carrer Nou, 43
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 795 42 31 - Fax: 93 795 42 31 Tel. mobil: 607 471 371
Finques Sant Cebrià
La teva immobiliària del Maresme: Cases, pisos, xalets i locals comercials.
Av. Maresme, 11-13
08396 - Sant Cebrià de Vallalta - Barcelona
Tel: 93 763 14 73 - Fax: 93 763 06 00
J. Pedrero e hijos, s.l.
Transport i Venda d'Àrids. Moviment de Terres. Murs de Conteción i Rocalles. Containers.
Carrer Cuba, 1
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 16 05 - Fax: 93 794 16 05
Barcelona Taurina
La web taurina de Alberto Faricle
Desde mi optica
Visita nuestra web

Internet Speedtest

You are here:   Inici