Google

Els comuns pressionen ERC per facilitar la investidura: “Hem d’arribar a Nadal amb els deures fets”

dilluns, 9 de desembre de 2019 11:48

Joan Mena insta els republicans a col·laborar en clau programàtica a l’acord amb el PSOE

Llegiu més a: El Punt Avui - Barcelona

 

Fa 50 anys que va sortir el setmanari 'El Maresme'

dilluns, 9 de desembre de 2019 11:14
El dia 5 de desembre de l'any 1969 –fa 50 anys– va sortir el primer número del setmanari El Maresme, gràcies a la Llei de Premsa que venia a trencar el monopoli que exercia la premsa del Movimiento, i gràcies –sobretot– a l'esforç i a un compromís d'unes persones, a nivell particular o pertanyents a partits i sindicats demòcrates –encara absolutament clandestins–, que van obrir la finestra a un periodisme lliure i democràtic (malgrat les limitacions i traves) enfront d'una premsa absolutament dominada pel franquisme. Un setmanari d'àmbit comarcal que va ser també una escola de nous periodistes que, alhora, foren corresponsals de la premsa barcelonina, d'agències d'informació i de la ràdio. Una alenada d'aire fresc s'encetava ara fa mig segle que va marcar un abans i un després dins la premsa local i comarcal. Per fer possible el projecte un grup d'una vintena de persones representatives de sectors progressistes i demòcrates van acudir al Notari i van signar un document que serviria de base legal per fer possible l'ànsia de llibertat i de democràcia que amarava bona part de la societat, sobretot a partir del Maig francès del 1968, a través d'una publicació. L'anomenada Llei Fraga (1966) permetia encetar l'aventura. Una aventura plena de mines i de riscos legals que, finalment, acabarien –momentàniament– amb aquell intent tant il·lusionant. Aleshores a Mataró hi havia un únic periodista acreditat, en Joaquim Saltor i Castellsaguer, que es brindà a col·laborar. Com que l'ànsia de llibertat i de democràcia era un clam arreu de la comarca es creà una xarxa de col·laboradors (molts dels quals acabarien professionalitzant-se a la premsa escrita, a les agències, o a la ràdio). El setmanari El Maresme seria, com ja hem avançat, una vertadera pedrera de periodistes. Els ciutadans tenien a nivell municipal un portaveu que els informava sense el triomfalisme, el cofoisme, i la complicitat de la premsa oficialista com era a casa nostra el periòdic Mataró adscrit a la xarxa del Movimiento, la "voz de su amo" a nivell polític i municipal. Per saber el que realment passava a Mataró –la capital de la comarca– o a altres poblacions del Maresme calia tenir entre les mans aquell modest setmanari fet amb el batec dels qui creien en la democràcia i la informació veraç i de proximitat. Com hem dit l'aventura no va estar exempta de perills. Els tentacles del Movimiento bo i la Llei Fraga jugava brut fins que aconseguí silenciar aquell focus que denunciava les contradiccions del franquisme, la corrupció i pregonava una democràcia. I com que tenien tots els ressorts a les seves mans van aconseguir el seu tancament al número 40, abans de que complís el primer any de vida (1970). Lluny de desanimar-nos vam seguir lluitant per la via legal. Mentre, fèiem cursets de redacció. En l'interregne els periodistes no van estar amb els braços creuats i s'infiltraren a corresponsalies dels diaris barcelonins (de matí i tarda), a emissores de ràdio, a agències d'informació. Caldria esperar el 20-N de 1975, amb la mort del dictador Franco, perquè s'albirés la possibilitat –ara en democràcia– de fer ressuscitar el setmanari El Maresme dins d'un context en llibertat cosa que s'aconseguí a finals de l'any 1977 quan El Maresme tornava a estar a les llibreries i quioscos. S'havia guanyat la partida. La premsa oficialista es reciclaria i desapareixia el Mataró i apareixia el Crònica de Mataró. Amb la democràcia sorgirien moltes publicacions d'àmbit comarcal, local o com a portaveu de les entitats. Superades les traves dictatorials ara tothom podia editar un butlletí, un setmanari, una revista, en plena llibertat. El Maresme de setmanari es convertí en diari comarcal fins a l'any 1982 en què, ara per raons estrictament econòmiques, deixava de sortir. Ara que commemorem els 50 anys del seu naixement crec que és just valorar el paper que va jugar en trencar el monopoli de la premsa oficialista i donar joc i veu al corrent democràtic que niava a la societat. A més, com ja hem avançat, fou una pedrera de periodistes, molts dels quals van poder arribar, per fí!, a la Universitat que fins llavors era terreny prohibit per les classes mitjanes. El Maresme (1969-1982) vist amb la perspectiva de mig segle va ser un exemple de l'esforç i la voluntat d'un grup de ciutadans demòcrates que essent súbdits van lluitar per esdevenir ciutadans.

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

Marta Carrasco guanya el Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs”

dilluns, 9 de desembre de 2019 10:24

Marta Carrasco

La maresmenca Marta Carrasco i Lorenzo ha guanyat el Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs”, que atorga el Col·legi de Metges de Barcelona. El seu llibre “La professionalització de les llevadores de Girona (1830-1870)” ha obtingut aquest premi que reconeix el millor treball sobre la recerca en història de la medicina a Catalunya. Un premi que, habitualment, guanyen metges i que, enguany, ha estat atorgat a una jove historiadora.

Marta Carrasco va estudiar Història a la Universitat de Girona i, posteriorment, va realitzar un màster de Recerca que la va portar a investigar sobre les llevadores de Girona, un tema fins aleshores poc freqüent. Aquesta investigació va donar com a fruit la seva tesina “La professionalització de les llevadores de Girona (1830-1870)” que, finalment, ha acabat convertida en el llibre guanyador del Premi d’Història de la Medicina Catalana “Oleguer Miró i Borràs”.

El proper dijous 12 de desembre, la jove maresmenca, de 27 anys, presentarà el seu llibre “La professionalització de les llevadores de Girona (1830-1870)” a l’Associació del Casal de la Dona de Palafolls, el seu poble natal, a les 7 de la tarda.

La professionalització de les llevadores de Girona (1830-1870) | Sinopsis

Portada del llibre

A principis del segle XIX, l’Estat espanyol va voler normativitzar i professionalitzar totes aquelles disciplines mèdiques que, fins aleshores, havien mantingut una tradició oral, així com també generacional. Durant aquesta transició, van ser moltes les conseqüències que es van donar, tant en un costat com en l’altre de les parts afectades: metges, cirurgians, barbers i també llevadores van haver d’adaptar-se a un gran canvi, sense precedents, que donaria un gir de cent vuitanta graus a les seves professions, i no sempre de la millor manera. És un llibre que pretén mostrar, no només aquest canvi de paradigma en les professions liberals, sinó que va més enllà, i ens dóna una visió, no sempre agradable, de com moltes dones dels sectors més humils de la població van haver de lluitar pels seus drets i per conservar la seva feina.

El premi

El Col·legi de Metges de Barcelona organitza, cada any, un certamen que premia el millor treball sobre la recerca en història de la medicina a Catalunya. Enguany, el premi s’ha envoltat d’un gran significat, ja que, per una banda, és de les poques vegades que aquest tipus de certamen el guanya una historiadora i no un metge; i, de l’altra, per tractar-se d’un tema poc estudiat, però que, en els últims anys, està agafant embranzida. I això, sense oblidar, la joventut de la guanyadora.

Llegiu més a: Diari Maresme

 

8 cognoms mataronins?

dilluns, 9 de desembre de 2019 10:09
Quasi un any després que el Consell Municipal d'Igualtat Home-Dona proposés a Consol Nogueras perquè fos ella la primera dona a incorporar-se a la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres, s'ha conegut la negativa del Govern Municipal a considerar aquesta proposta. Consol Nogueras fou la primera regidora de la història de Mataró i una de les 4 primeres a Catalunya, un honor compartit amb altres tres pioneres del municipalisme feminista a casa nostra: Fidela Renom (Sabadell), Nativitat Yarza (Bellprat) i Justa Goicoechea (L'Hospitalet de Llobregat). La negativa del Govern Municipal, fonamentada en que la Consol Nogueras no va néixer a Mataró, posa el focus sobre la interpretació del Reglament de Protocol, Honors i Distincions de l'Ajuntament de Mataró. Fins el moment, són 14 les persones (tot homes i tots nascuts a Mataró) que formen part d'aquesta Galeria d'Il·lustres. Però el Reglament d'Honors i Distincions no fa cap esment a aquesta restricció. Per tant, la decisió tan sols és fruit d'una interpretació anacrònica que deriva del fet que, fins ara, totes les persones mereixedores d'aquest reconeixement havien nascut a Mataró. De la Galeria dels Mataronins i Mataronines Il·lustres Article 16. El reconeixement com a membre de la Galeria dels Mataronins i Mataronines Il·lustres es concedirà pels mèrits rellevants des del punt de vista històric, tant en èpoques anteriors com en l'època actual, i comportarà la col·locació d'un retrat a l'esmentada galeria o un altre lloc rellevant de l'Ajuntament. La Galeria dels Mataronins i Mataronines Il·lustres té la finalitat de perpetuar la memòria d'aquelles persones que han prestat distingits serveis al Municipi o han tingut una trajectòria personal indiscutiblement meritòria. L'atorgament es realitzarà per acord del Ple. És aquesta interpretació acceptable en una societat com l'actual? Mataró es una urbs moderna, on convivim persones nascudes a Mataró amb altres que han decidit viure i treballar a la nostra ciutat (en aquests moments quasi 72.000 persones - el 56% de la població). Per posar un exemple, 3 dels 5 darrers alcaldes de la nostra ciutat no són nats a Mataró. Els mataronins i mataronines no decidim on naixem, però sí on volem viure i desenvolupar-nos. Estem dient als nostres conciutadans que per molt arrelats que estiguin, per molt que treballin, per molt que excel·leixin i destaquin en l'esport, en la política, en la docència, en la investigació, en l'associacionisme, en l'enginyeria, el l'art, en la ciència, ... mai els reconeixerem el compromís i mai podran formar part de la Galeria de Mataronins i Mataronines Il·lustres perquè no han nascut a Mataró? Pels republicans, és mataroní i mataronina qui decideix ser-ho, qui ha triat viure i treballar a Mataró. Estem convençuts que cal que reflexionem per reconsiderar una norma que no ha resistit el pas del temps i consensuar-ne una interpretació moderna i que constitueixi una eina útil per a reconèixer el compromís de totes aquelles persones que pels seus mèrits, trajectòria personal i serveis a Mataró s'ho mereixin.

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

SALVADOR GIMÉNEZ LÓPEZ

dilluns, 9 de desembre de 2019 09:59
 

MATEO RUIZ MARÍN

dilluns, 9 de desembre de 2019 09:59
 

RAMON SALTÓ GABARRÓ

dilluns, 9 de desembre de 2019 09:59
 

PERE CABOT ROIG

dilluns, 9 de desembre de 2019 09:59
 

JOAQUÍN GÓMEZ ESTUDILLO

dilluns, 9 de desembre de 2019 09:55
 

ISABEL GONZÁLEZ LÓPEZ

dilluns, 9 de desembre de 2019 09:55
 

Pàgina 2 de 19

<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
Bàner

El temps

Soporte OnLine

Assistencia Técnica

Centre de formació

Segueix-nos a ...
Catálogo de Ofertas
de SIL Informática

Alta en la lista de suscripción
Nombre:
email:

Baja en la lista de suscripción
email:   

Anuncis

SIL Informàtica Canet
Tot en informàtica de consum i de empresa.
Carrer Bofill i Matas, 3
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 08 96
mari@infomercat.com
Pere Arañó Planas Assessor, S.L.P.U.
Assessoria jurídica, fiscal, laboral i comptable. Administració de comunitats i serveis immobiliaris.
Ronda Sant Domènec, 18
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 27 21 - Fax: 93 794 05 98
IDMTC
Treballs de restauració de façanes i interiors d'habitatges, pintura decorativa i muntatges de produccions gràfiques per a publicitat, moda, etc.
Carrer Nou, 43
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 795 42 31 - Fax: 93 795 42 31 Tel. mobil: 607 471 371
Finques Sant Cebrià
La teva immobiliària del Maresme: Cases, pisos, xalets i locals comercials.
Av. Maresme, 11-13
08396 - Sant Cebrià de Vallalta - Barcelona
Tel: 93 763 14 73 - Fax: 93 763 06 00
J. Pedrero e hijos, s.l.
Transport i Venda d'Àrids. Moviment de Terres. Murs de Conteción i Rocalles. Containers.
Carrer Cuba, 1
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 16 05 - Fax: 93 794 16 05
Barcelona Taurina
La web taurina de Alberto Faricle
Desde mi optica
Visita nuestra web

Internet Speedtest

You are here:   Inici