Google

MARÍA DEL CARMEN GARCÍA PARDO

dimarts, 21 de maig de 2019 11:52
 

MARIA ÀNGELS RUEDA RUBIÑO

dimarts, 21 de maig de 2019 11:52
 

ALEJANDRO MATAS CASTRO

dimarts, 21 de maig de 2019 11:52
 

JOAN SOTERAS BOQUET

dimarts, 21 de maig de 2019 11:52
 

Enxampen de nou un camió de la brossa barrejant diferents fraccions de residus

dimarts, 21 de maig de 2019 11:40
Un vídeo fet públic per ERC mostra que l'empresa que presta el servei de recollida de residus a Mataró continua barrejant diferents fraccions. Les imatges, enregistrades dissabte 18 de maig al polígon del Pla d'en Boet, mostra com un mateix camió barreja les fraccions orgàniques i de rebuig, abocant al mateix lloc el contingut dels dos contenidors. Quelcom que recorda molt el vídeo de fa prop d'un any, gravat llavors a plaça de Cuba. L'empresa, FC, va assegurar que era un fet puntual i que era culpa de l'actuació d'un treballador. ERC, en un comunicat, constata que els fets "demostren que es continua amb les mateixes males pràctiques per part de l'empresa adjudicatària". Ara fa unes setmanes l'Ajuntament va anunciar que rescindia el contracte amb FCC, en considerar que no donava resposta a les necessitats de la ciutat en matèria de neteja i recollida de residus, després d'anys de polèmiques i problemàtiques amb el servei. Segons ERC, però, "el govern municipal és l'únic responsable de vetllar pel control del contracte de neteja. Es fa evident que no han sigut capaços de fer aquest seguiment, afegint que ha mancat l'autocrítica de la gestió municipal en aquests darrers anys".

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

La col·laboració veïnal permet detenir un lladre que forçava portaequipatges de motocicletes

dimarts, 21 de maig de 2019 11:28
La Policia Local va detenir dissabte passat al matí un home que intentava robar als portaequipatges de les motocicletes estacionades al Camí Ral amb el carrer d'Iluro. Veïns de la zona ho van veure i van trucar a la Policia, que es va dirigir al lloc dels fets i va comprovar que el presumpte lladre havia forçat els maleters de tres motocicletes. Al cap d'una estona van localitzar l'home prop de l'estació de Mataró i el van detenir. L'individu, de 32 anys i veí del Vallès, portava una bossa d'esport amb eines com unes alicates, un tornavís, una cisalla i dues peces de roba de motorista presumptament sostretes. El detingut va passar a disposició judicial ahir diumenge i ha quedat en llibertat amb càrrecs.

Llegiu més a: Capgròs.com - El diari digital de Mataró i el Maresme

 

Espurnes

dimarts, 21 de maig de 2019 09:36

Josep Garriga

Les espurnes són petites,
i constants partícules,
que es fan i es desfan,
il·luminant el nostre seny, amb el foc
de l’esperança.

De vegades les espurnes,
ens exploten els sentits.
No són aclaparadores, són senzilles,
tendres.

Brillen en els nostres ulls,
com noves idees desinteressades.
No en tenen d’enveges, somnis impossibles,
ambicions desmesurades.

No és més feliç qui més  en té,
sinó qui ho sap ser amb el que en té.
No per això deixarem de tenir metes.
No per això abandonarem els nostres
gustos, objectius, il·lusions, projectes.

.

Som conscients del nostre tarannà.
Hi ha gent que ha aconseguit riquesa,
i a pesar de tot continuen caminant
pel sender de l’ambició.

Creuen que amassant capital
aconseguiran felicitat.
Mai satisfaran la set de la necessitat.
La saviesa és la font de la vida.

El saber viure n’és la clau,
per aconseguir la felicitat.
Quan l’economia somriu,
no és fàcil parar.

La feina i la família convé separar.
El seny encén la llum suficient
per, si cal, saber rectificar.
És qüestió de saber-ne combinar.

.

No ens enlluernem amb els possibles.
L’afecte, l’amistat, l’estimació,
és el que més necessita l’ésser humà.
Val més menjar poc i pair bé.

La carícia de l’estimada, el petó d’un fill.
El consell a un nét, el favor a un amic,
són allò que enriqueix la vida.

El verdader tresor de viure,
sens dubte, són les espurnes,
les menudes i petites coses,
que t’omplen de satisfacció i d’amor.

Estima al proïsme i deixa’t estimar.
La conclusió és senzilla i curta,
com el nostre passeig per la vida.

Quan arribem plorem,
quan marxem somriem.
El cel compartirem.

Les espurnes són petites
i constants partícules,
que es fan i es desfan.

Autor: Josep Garriga

.

Poesia guardonada amb el premi Viola dels XXXVII Jocs Florals de la Gent Gran del Vallès 2019 (Sant Cugat del Vallès)

Llegiu més a: Diari Maresme

 

El misticisme grandiloqüent de Malick divideix Canes

dilluns, 20 de maig de 2019 18:50

‘Hidden life’ (Terrence Malick)

El cinema de la transcendentalitat i l’espiritualitat del nord-americà Terrence Malick ha pres cos i forma de nou a Canes amb una grandiosa pel·lícula tan corprenedora com, a estones, irritable, ‘A Hidden Life’. El guanyador de la Palma d’Or per ’El árbol de la vida’ (2011) s’inspira ara en una història real, la d’un heroi anònim, l’objector de consciència austríac Franz Jägerstätter (August Dhiel), condemnat a mort per alta traïció a l’Alemanya nazi l’any 1943. Però la Secció Oficial s’ha completat amb un altre film d’allò més interessant de la guionista i realitzadora francesa Céline Sciamma, ‘Portrait de la jeune fille en feu’. Després de debutar a la secció ‘Una certa mirada’ amb ‘Naissance des pieuvres’ el 2007 i participar amb ‘Bande de filles’ (2014) a la Quinzena de Realitzadors, Sciamma ha fica un peu en la competició oficial amb aquest preciós film d’època, absolutament feminista, sobre una pintora avançada al seu temps, Marianne (Noémie Marlant), que rep l’encàrrec de pintar el retrat d’una dama abans del seu casament, Héloïse (Adèle Haenel).

La desobediència com experiència religiosa

Valerie Pachner i August Diehl (Hiden life)

‘A Hidden Life’ de Malick dura prop de tres hores i podem detectar que està estructurat en tres grans temps i una coda visiblement diferenciats, sense que estigui explicitat remarcat. El film arranca amb l’harmonia i l’amor a la vall on viuen i laboren Franz i la seva família, una espècie d’arcàdia de felicitat. Amb el reclutament de Franz i posterior permís després de l’ofensiva nazi, torna una llarga pausa presidida de nou per la bellesa de l’entorn, el treball ramader i l’esplendor familiar. Aleshores s’expliciten els dubtes de consciència de Franz davant la maldat i perversió del nazisme i que el porten a plantejar-se la desobediència quan torni a ser mobilitzat tot i el risc de ser sentenciat a la pena capital.

Aleshores comença un nou capítol, el de l’empresonament de Franz. Aquí Malick posa èmfasis en les cartes creuades del pres i la seva estimada, Fani (Valérie Pachner), igual que els pensaments íntims creuats d’ambdós, en una alternança de veus en of. Potser la part més fluixa del film, però que ens deixa moments sublims com els petits gestos d’afecte de comptades persones envers la família de Franz constantment ultratjada en la col·lectivitat. Aquest purgatori s’acaba amb la seva sentència condemnatòria i la seva execució, reflectida de forma elusiva, fora de camp. Aleshores es conclou amb una espècie d’epíleg amb la vídua i filles, amb la seva germana també, que aprenen a viure de nou sense Franz immersos en l’hàbitat rural.

Ens trobem davant d’una realització sumptuosa, d’una excepcionalitat fora de mida. Rodat amb una espècie de gran angular que dóna gran profunditat de camp amb uns resultats prodigiosos per la riquesa i variabilitat de preses realitzades, especialment tot el que respecte al món ramader i domèstic de la granja i la verda vall. Una concepció estètica i formal grandiloqüent i afectada que subjuga a la vista i els sentits, però que afronta el risc de l’hostilitat davant de tanta explicidesa subratllada.

Potser la història del sacrifici d’un innocent i tot el seu martirologi demanaria un cert ascetisme formal, com ens tenen acostumats grans místics del cinema com Bresson o Dreyer. Però personalment haig de reconèixer que, malgrat els excessos, el film resulta una experiència tan trasbalsadora com enriquidora. Amb un repartiment predominant d’actors europeus on apareixen també Matthias Schonaerts o Ulrich Matthes, hem pogut veure una de les darreres interpretacions del desaparegut Bruno Ganz, interpretant un oficial alemany en el judici al protagonista. Un text final preciós d’Eliot sobre l’ètica de la consciència pròpia enfront de la incomprensió dels altres emmarca aquest monumental film de passió i mort d’una ànima bona i creient.

La mirada encegadora

‘Portrait de la jeune fille en feu’ (Céline Sciamma)

‘Portrait de la jeune fille en feu’ de Céline Sciamma està ambientada l’any 1770 i arranca amb una escena introductòria en què una pintora, Marianne (Noémie Merlant), que dóna classes a les seves pupil·les, és interpel·lada per una aprenenta sobre un quadre de l’estudi que representa una dona enmig d’un paisatge amb foc al seu vestit, la imatge pintada que dóna títol al film. A partir d’aquest moment, comença un llarg el flashback per explicar-nos la gènesis d’aquesta visió pintada, mig fantàstica i irreal, i la coneixença de la noia protagonista, Héloïse (Adèle Haenel)

Héloise, jove novícia que ha sortit del convent després de la mort de la seva germana, es troba en edat de casament i la mare d’ella (Valeria Golino) encarrega un nou retrat d’Héloïse després que un pintor previ hagués desistit de pintar-la, ja que ella no volia mostrar el seu rostre, deixant com a testimoni un retrat d’Héloïse amb el rostre esborrat, com una dona sense cap. El film, a través de Marianne, intentarà pintar aquest rostre fugisser de la dama Héloïse, primer a través dels records de la seva visió, memoritzant els detalls, un procés de creació pictòrica dut al fracàs. A través de l’amistat, Marianne aconseguirà accedir finalment a que Héloïse posi per ser pintada.

Resulta determinant pel film una atmosfera d’aïllament, de món a part, fora de temps. Fins i tot, l’accés al territori de la casa de la família d’Héloïse es produeix a través d’un viatge pel mar amb un desembarcament en terra ferma proveit d’imatges deutores d’El piano’ de Jane Campion, en lloc d’una dona descarregant un piano, aquí és Marianne amb els seus objectes de pintura carregats a l’esquena. El procés pictòric tindrà lloc en un univers exclusivament femení, conformat per la dama, la pintora i, també, la serventa de la casa.

Sciamma crea una bombolla espai-temporal que permet les confidències, l’amistat i el floreixement del desig i l’amor recíproc entre l’artista i la model, amb un treball immens del seu duet protagonista, Adèle Haenel i Noémie Merlant. La gestació del quadre és també el naixement d’aquesta història d’amor alliberador de caràcter lèsbic. L’enamorament també va en paral·lel també a una apassionant i fascinant reflexió sobre la complexitat de la mirada, el transvasament que s’opera entre allò que un observa i com un és observat per l’altre. El poder de la mirada del pintor, escrutadora, però també, immobilitzadora, s’enriqueix amb al·lusions i impressions sobre el motiu d’Orfeu i Eurídice, quan Orfeu perd definitivament a Eurídice al girar-se.

Article: Joan Millaret Valls

Llegiu més a: Diari Maresme

 

La nova revolució gastronòmica

dilluns, 20 de maig de 2019 18:36

Ferran Adrià | Foto: Maribel Ruíz de Erenchun (Arxiu)

Després de la revolució culinària engegada pel xef Ferran Adrià, on s’esculpiren meravelles mai vistes, com la datació de cada creació gastronòmica, l’ús d’hidrogen líquid, l’esferificació, la deconstrucció, les presentacions artístiques dels plats, la invenció d’estris de cuina…i tantes aportacions; després de tot això, apareix una revolució de magnitud estratosfèrica aportada per la inclusió de les noves tecnologies al món de l’alimentació.

En primer lloc la robòtica és una de les innovacions significatives en el sector de la restauració i suposa l’acceleració més palesa per a dur-nos, més aviat que tard, vers la fi del treball… humà. Hi ha processos, com els panells per fer comandes ubicats a tots els establiments McDonalds, que eviten que un empleat carregat de paciència hagi d’aguantar els dubtes i indecisions dels clients. Però, a banda d’això, ja existeixen taules des d’on encarregar els plats, cambrers que són robots, robots cuiners que es desenvolupen amb fluïdesa en l’elaboració justa i precisa de tot tipus d’especialitats culinàries. És a dir, podem trobar aviat grans restaurants sense un sol treballador humà a dins, tan sols, potser, humans fent tasques d’animació. Els robots treballen millor que nosaltres i ja s’estan dissenyant perquè evitin, per exemple, eliminar focus de contaminació durant la manipulació dels aliments.

.

Està entrant amb força a les cuines la impressió 3D i, a banda de l’esculturització del menjar que s’aconsegueix amb el seu ús, s’experimenta, amb la utilització de diferents textures, que aportin uns resultats del tot sorprenents. Així mentre el cuiner s’ocupa d’elaborar el primer plat, la impressora s’encarrega d’anar muntant el segon plat i les postres.

Com veiem, a banda de l’aparició de nous mètodes de processament dels aliments, de l’elaboració de nous productes per mitjà de la manipulació genètica o per mitjà de noves tècniques de laboratori, sobraran humans que preparin i presentin els plats, així que llarga vida als robots i similars…i a fruir tranquil·lament dels àpats!

Article: Albert Cebrián

Llegiu més a: Diari Maresme

 

JOAN PAU JOVER I SANTINYÀ

dilluns, 20 de maig de 2019 16:59
 

Pàgina 1 de 9

<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Següent > Final >>
Bàner

El temps

Soporte OnLine

Assistencia Técnica

Centre de formació

Segueix-nos a ...
Catálogo de Ofertas
de SIL Informática

Alta en la lista de suscripción
Nombre:
email:

Baja en la lista de suscripción
email:   

Anuncis

SIL Informàtica Canet
Tot en informàtica de consum i de empresa.
Carrer Bofill i Matas, 3
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 08 96
mari@infomercat.com
Pere Arañó Planas Assessor, S.L.P.U.
Assessoria jurídica, fiscal, laboral i comptable. Administració de comunitats i serveis immobiliaris.
Ronda Sant Domènec, 18
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 27 21 - Fax: 93 794 05 98
IDMTC
Treballs de restauració de façanes i interiors d'habitatges, pintura decorativa i muntatges de produccions gràfiques per a publicitat, moda, etc.
Carrer Nou, 43
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 795 42 31 - Fax: 93 795 42 31 Tel. mobil: 607 471 371
Finques Sant Cebrià
La teva immobiliària del Maresme: Cases, pisos, xalets i locals comercials.
Av. Maresme, 11-13
08396 - Sant Cebrià de Vallalta - Barcelona
Tel: 93 763 14 73 - Fax: 93 763 06 00
J. Pedrero e hijos, s.l.
Transport i Venda d'Àrids. Moviment de Terres. Murs de Conteción i Rocalles. Containers.
Carrer Cuba, 1
08360 - Canet de Mar - Barcelona
Tel: 93 794 16 05 - Fax: 93 794 16 05
Barcelona Taurina
La web taurina de Alberto Faricle
Desde mi optica
Visita nuestra web

Internet Speedtest

You are here:   Inici